dilluns, 14 de maig de 2012

RESUM D'ESPANYA FÍSICA


  • El relleu és el conjunt d'elevacions o zones planes que li donen forma al nostre terreny.
  • El relleu d'Espanya té una altitud mitjana de 660 metres, superada a Europa només per Suïssa.
  • La Meseta és una planura elevada que ocupa el centre de la Península.
  • Els sistemes muntanyosos interiors són el Sistema Central i els Monts de Toledo.
  • Els sistemes que voregen la Meseta són els Monts de Lleó, la Serralada Cantàbrica, el Sistema Ibèric i Sierra Morena.
  • Els sistemes muntanyosos exteriors són els Pirineus i les Serralades Bètiques i la Serralada Litoral Catalana.
  • Les depressions més importants són  la de l'Ebre i la del Guadalquivir.
  • Unes altres unitats del relleu són el Massís Galaic, les Muntanyes Basques i la Serralada Litoral Catalana.
  • El relleu insular, el constitueixen els arxipèlags Balear i Canari.
  • Les costes espanyoles són en general, rectilínies i poc retallades.
  • El conjunt de les costes espanyoles té més de 6.000km de longitud.
  • Es diferencien les costes següents: cantàbric, atlàntica (gallega i andalusa), mediterrània, balear i canària.
  • El vessant hidrogràfic és el territori que abasta el conjunt de rius que desemboquen a la mateixa mar.
  • A la Península Ibèrica hi ha tres vessants: el cantàbric, l'atlàntic i el mediterrani.
  • A Espanya hi ha cinc tipus de climes:
-El clima atlàntic: té temperatures suaus tot l'any i precipitacions regulars i abundants.
-El clima mediterrani: té estius secs i calorosos i hiverns suaus. Les precipitacions són escasses  i es concentren a la primavera i a la tardor.
-El clima d'interior: té hiverns freds i estius frescos. Les precipitacions són escasses.
-El clima de muntanya: té temperatures baixes tot l'any.
-El clima subtropical: és propi de les Canàries. Té temperatures suaus tot l'any i les precipitacions són escasses.

divendres, 30 de març de 2012

EL CLIMA I LA VEGETACIÓ


    Tipus de clima i vegetació:
  • Clima atlàntic
    Ocupa una franja estreta al nord de la Península, que comprén Galícia, la franja costanera de la mar Cantàbrica i les zones baixes dels Pirineus. Es caracteritza per les temperatures suaus i les precipitacions abundants i regulars tot l'any.
    La vegetació característica està formada per boscos d'arbres de fulla caduca, com roures, fajos i castanyers.
  • Clima mediterrani
    Se situa al litoral mediterrani de la Península, les illes Balears i la costa andalusa.
    Té hiverns suaus i estius secs u calorosos. Les precipitacions sónecasses i es concentren en els mesos de primavera i tardor.
    La vegetació està adaptada a la calor i la sequedat, i abunden els arbres de fula perenne. Predominen les plantes aromàtiques.
  • Clima mediterrani d'interior
    Ocupa el centre de la Península.
    És un clima contrastat; es caracteritza per tenir temperatures fredes a l'hivern i caloroses a l'estiu.
    Les precipitacions són semblant a les del clima mediterrani, però menys abundants. Els estius són secs i durant l'hivern es produeixen nevades.
    La vegetació també es compon d'arbres amb fulla perenne i de grandària reduïda.
  • Clima de muntanya
    Es troba a les zones més elevades de la Península, de manera que se situa a partir dels 1500 metres d'altitud. Té temperatures fredes a l'hivern i fresques a l'estiu, i les precipitacions són abundants.
    La vegetació s'escalona segons l'altitud; així, a les zones baixes hi sol haver vegetació mixta, formada per alzines i pins que es mesclen amb roures i fajos. A les zones altes, trobem coníferes, és a dir, pins i avets i prats naturals.
  • Clima subtropical
    Propi de les illes Canàries, presenta precipitacions escasses a causa de la influència dels vents secs del desert. Les temperatures són suaus i càlides durant tot l'any. La vegetació és, en general, escassa.

ELS CLIMES D'ESPANYA

    Els climes d'Espanya:
    El clima d'una xona està condicionat per diversos factors com l'altitud o la distància respecte al mar. Alhora, el clima influeix en la vegetació, les pulgues o el cabal dels rius d'una regió.
    La varietat del relleu i el fet d'estar envoltada de muntanyes origina diferències climàtiques entre les terres d'interior i les costes, o entre les planes i les zones altes.
    Les diferents zones d'Espanya es veuen influenciades per versos tipus clima, que són aquestes: clima atlàntic o oceànic, mediterrani, mediterrani d'interior, de muntanya i subtropical, prop de les illes Canàries.

ELS RIUS D'ESPANYA


Els rius d'Espanya:
En general, els rius espanyols tenen un recorregut curt, un cabal es càs i un règim irregular.
El vessant hidrogràfic és el territori que abasta el conjunt de rius que desemboquen en un mateix mar.
A Espanya se'n diferencien tres:
  • Vessant cantàbric
    Els rius naixen a la Serralada Cantàbrica, que es troba prop de la mar, per la qual cosa són ràpids i de recorregut curt. Tenen un cabal abundant i un règim regular al llarg de l'any.
  • Vessant atlàntic
    És el més extens dels tres. Alguns dels rius naixen en les serralades allunyades de la mar, per la qual cosa tenen un curs més llarg que resta.
  • Vesant mediterrani
    Amb l'exepció del Riu Ebre, els rius mediterranis són curts i poc cabalosos, atés que discorren per zones de precipitacions escasses.
    Tenen un règim irregular, el cabal augmenta a la primavera i a la tardor pateixen un fort estiatge a l'estiu, com és el cas del riu segura.

dilluns, 26 de març de 2012

LES COSTES D'ESPANYA


Les costes espanyoles:
El conjunt de les costes espanyoles té més de 6.000km de longitud.
En general són bastant rectilínies i poc retallades.
Estan les següents:
·Costa cantàbrica. S'estén des de la desembocadura del riu Bidasoa fins a l'Estaca de Bares, Es tracta d'una costa alta i rocosa.
·Costa atlàntica. Te dos trams ben diferenciats:
-Costa gallega. S'estén des de l'Estaca de Bares fins a la desembocadura del riu Miño. És una costa alta que té nombrosos entrants i ixents.
-Costa atlàntica andalusa. S'estén de la desembocadura del Guadiana fins a la Punta de Tarifa. És una costa baixa i arenosa.
·Costa mediterrània. S'estén de la Punta d.e Tarifa al límit amb França i les costes de Ceuta i Melilla. S'hi alternen zones baixes i arenoses amb trams rocosos.
·Costes Balears. Són molt retallades i hi ha moltes cales.
Costes canàries. En general són abruptes al nord i baixes al sud.

EL RELLEU D'ESPANYA


El relleu d'Espanya:
El relleu d'Espanya és molt divers, té forts contrastos, encara que en conjunt hi predominen les muntanyes.
Té una altitud mitjana de 660 metres, únicament superada al continent Europeu per Suïssa.
Espanya està situada a l'extrem sud-occidental d'Europa i ocupa la major part de la Península Ibérica.
Té dos arxipèlags: les illes Balears i les Canaries. També com les ciutats Ceuta i Melilla.


Unitats interiors:
La Meseta
És una planura elevada que ocupa el centre de la Península. Està inclinada cap a l'Oest i l'altitud mitjana oscil·la entorn dels 650 metres sobre el nivell de la mar.
Sistemes muntanyosos interiors
Són el Sistema Central i els Monts de Toledo. El Sistema Central divideix la Meseta en dues parts, la Submeseta Nord i la Submeseta Sud.
Sistemes que voregen la Meseta
Són els Monts de Lleó, que separen la Meseta de Galícia; la Serralada Cantàbrica, situada al nord; el Sistema Ibèric, a l'est, que la separa de la vall D'Ebre, i la Sierra Morena, situada al sud.


Unitats exteriors:
Sistemes muntanyosos exteriors
Són els Pirineus, que amb 100 km d'amplària, formen el limit natural entre Espanya i França - té diversos pics que ultrapassen els 3.000 m.
Les depressions
La depressió de l'Ebre i la del Guadalquivir; ambdues tenen forma triangular i estan formades per valls fèrtils.
Altres unitats
El Massís Galaic, les Muntanyes Basques i la Serralada Litoral Catalana.


El relleu insular:
L'arxipèlgar balear
Situat a la Mar Mediterrània, el formen cinc illes: Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera. El relleu és poc muntanyòs.
L'arxiplègari canari
Situat a l'oceà Atlàntic, a l'oest d'Àfrica, el formen les illes de Lanzarote, Fuerteventura, Gran Canària, Tenerife, Gomera, La Palma i Hierro.
Són illes d'origen volcànic. A Tenerife hi ha el pic més alt d'Espanya. El volcà Teide, amb 3.718 m.